Lliçó 18

Conclussió.

Guido està començant a comprendre que hi ha algunes coses que no pot fer. En els projectes on Guido va viatjar no recordava quan gran era el món. No té com adonar-se'n d'això. Va intentar explicar als seus pares coses sobre el viatge, però quan li van preguntar "que tan lluny vas anar?" no va saber respondre. En el projecte de "pluja" on Guido havia de tancar les finestres, no tenia com recordar on va començar, on era la porta. Havia de deixar un brunzidor allí per a saber quan havia acabat de recórrer les fronteres de la casa.

El que a Guido li agradaria és poder recordar les coses. Va llegir en un llibre de programació de computadors, sobre una part del programa "cridada a variable" que podria utilitzar-se per a guardar nombres o lletres o fins i tot paraules. Les variables poden emmagatzemar valor numèric i aquest valor es pot canviar. Si ell tingués una variable, el podria augmentar el seu valor de variable per cadascun dels passos i saber quants passos li havia pres. Si tingués dues variables, podria guardar el carrer i l'avinguda on estava en la porta del projecte de "pluja" i no hauria necessitat soltar un brunzidor allí.

 

Ai! Guido no té variables. Tristament sap que mai les tindrà. Ha escoltat remors sobre altres llenguatges de programació, com python, que té totes les seves capacitats i molt més, incloent variables i habilitats d'escoltar i parlar (instruccions d'entrada i sortida), i fins i tot l'habilitat de crear nous tipus de robots (programació orientada per objectes i herència).

És hora per a dir-li adéu a Guido i al seu món. Ell esperarà pacientment la pròxima classe d'estudiantes mentre tu a la teva segueixes aprenent més sobre programació i continues el teu viatge en les ciències de la computació.

 

 

Llicenciat sota la GNU Free Documentation License