Treure fora les deixalles.

La instrucció "fes" li permet a Guido fer una acció mes d'una vegada, però té una limitació: ha de saber prèviament quantes vegades ha d'executar-se l'acció . Si està en una intersecció i necessita recollir diversos brunzidors però no sap quants hi ha, no pot utilitzar una estructura "fes". L'estructura "mentre" (while) pot funcionar en aquesta situació. El format general de la instrucció "mentre" és:

On "prova" és un condicional que s'avalua a veritat o mentida, i la "instrucció" és una sola comanda com "mou" o una seqüència de comandes en bloc. Sempre que la condició "prova" siga avaluada com veritat l'instrucció sera executada. En conseqüència "mentre" es semblant a "fes" excepte en que "fes" especifica el nombre de vegades que s'executarà l'instrucció , i "mentre" especifica una condició de prova. Sempre que la condició de prova siga veritat , les instruccions seran executades una vegada rere vegada.

Per exemple, per a recollir una pila de brunzidors pots escriure:

Escriure un cicle mentre és feixuc; hi ha molts detalls perquè estiga bé. Els passos generals són:

1. Identificar la condició que ha de ser veritat, quan Guido acabe amb el cicle.

2. Construir el teu cicle "mentre" amb la condició de prova oposada amb la qual hauria d'acabar-se el cicle:

3. Assegura't que qualsevol codi anterior estiga complet abans de començar el cicle, perquè comences en una condició coneguda. Si les condicions s'especifiquen, se'ls crida precondicions.

4. Assegura't que cada iteració del cicle progressa cap a l'acabament del mateix.

5. Assegura't que la prova per al cicle eventualment siga falsa perquè pugues eixir.

6. Escriu codi per a qualsevol treball de neteja que necessite fer-se després d'executar el cicle. Quan s'eix del cicle s'especifiquen les poscondicions, es compliran si les precondicions eren vàlides quan es va entrar al cicle.

Vés amb compte amb els cicles infinits, és a dir, cicles que mai acaben.